Fem balanç i ens preparem pel proper curs
Volem fer un breu balanç abans de marxar de vacances i plantejar les principals qüestions que haurem de continuar treballant a partir de setembre.
Assistim a un canvi del model universitari en mig de la crisi financera que es va iniciar al 2008. Les polítiques posades en marxa no tan sols responen a una situació de contracció econòmica, sinó que intensifiquen una transformació del model universitari. Aquesta transformació de la Universitat en tant que institució pública està lligada als dos grans fenòmens que configuren la nostra actualitat: el empitjorament de les condicions i drets laborals (amb un taxa d’atur elevadíssima) i el debilitament de las institucions públiques, i la mateixa idea de lo públic, en tant que estructures que han de
promocionar i defensar interessos generals imprescindibles pel desenvolupament dels principis d’igualtat, llibertat i democràcia.
Durant aquest curs hem vist com
- s’intensificava el desànim provocat per una situació general i unes polítiques públiques que lluny de contribuir a enfortir el model públic d’Universitat, han estès els dubtes sobre el nostre treball i sobre la mateixa universitat pública.
- s’ha utilitzat un recurs deplorable: canviar normes i anunciar nous canvis de normes sense atendre a la realitat universitària. La pràctica de la política partidista catalana i espanyola té en l’educació un camp de confrontació que fins ara ha donat més maldecaps i disfuncions que altre cosa.
- s’han tornat a retallar els salaris (amb l’última retallada del govern estatal que suprimeix la paga extra de Nadal o l’equivalent al 7% del salari) i altres aspectes salarials com ajudes a matrícula o fons d’acció salarial. Aquestes retallades, que també afecten a altres empleats públics, han de ser criticades no tant per un esperit corporatiu, com per ser el resultat d’unes polítiques inacceptables de gestió econòmica que mantenen els privilegis d’uns pocs i empobreixen a la majoria de la població.
- s’ha incrementat i es vol incrementar la càrrega docent. Aquesta mesura, lluny de millorar la qualitat docent busca compensar la reducció de professorat permanent i no estabilitzar al professorat que es troba en situacions precàries.
- s’ha incrementat (fins al màxim legal permès, en el cas català) els preus de les matrícules universitàries. Aquest fet suposarà una restricció en l’accés i prossecució dels estudis universitaris pels sectors socials amb pitjors condicions econòmiques. El sistema de beques és restrictiu i no garanteix la igualtat d’oportunitats de persones en un context en el es combinen els factors d’exclusió en l’accés a l’educació universitària. En aquest sentit és previsible un increment de les desigualtats socials.
- s’han aplicat polítiques econòmiques que busquen un estalvi ràpid, però no pensen en estalvis raonables que al mateix temps ajudin a millor el funcionament de les estructures públiques. L’atac a l’autonomia universitària no ha buscat millorar els serveis que la Universitat presta a la societat, sinó controlar-la i reduir la inversió pública.
- s’ha impulsat, sota el lema de la governança, un nou model de gestió i govern universitari amb clars dèficits des del punt de vista democràtic.
- s’han disposat retallades que afecten al conjunt de la comunitat universitària, però especialment a les persones que es troben en situacions més precàries.
- s’incrementava els dubtes sobre el futur professional del professorat en formació. El govern català no ha pensat mesures per rejovenir la plantilla ni sembla tenir en compte el malbaratament de mitjans públics que suposa deixar perdre el professorat en formació i al professorat ja format sense plaça estable. Aquests i altres fets que li acompanyen fan preveure un inici de curs molt complicat. En el cas de la UB, a més d’aquesta situació, durant el primer quadrimestre tindran lloc les eleccions a Rector. De cara al proper curs és previsible un increment de les protestes dels col·lectius universitaris derivat de la intensificació del malestar i de la falta d’expectatives positives per sortir de la situació de desesperança actual.
Davant d’aquesta complexa situació, que s’intensificarà durant el proper curs, cal:
- denunciar aquelles polítiques que suposen la pèrdua de qualitat universitària, el increment de les desigualtats socials, el malbaratament de les inversions públiques
acumulades i el descrèdit de la mateixa Universitat pública. - apostar per polítiques que serveixin per promocionar la qualitat universitària, el desenvolupament de la igualtat d’oportunitats, l’aprofitament dels recursos públics, la superació de disfuncions administratives dintre de l’estructura universitària i la responsabilitat dels gestors públics.
- elaborar propostes creïbles que contribueixin a pensar i defensar la Universitat com a institució pública.
- sumar esforços i forces per tirar endavant la Universitat pública. Aquesta suma ha de
tenir present que la situació que pateix la Universitat està lligada a la resta de sectors professionals i socials que pateixen els efectes de la situació actual.
Bon descans i fins setembre.
JPDI (UB)
26 de juliol de 2012
